Publicacions
Les meravelloses substàncies del cigarret.
Fases del procés d’abandó de tabaquisme.
– Les recaigudes no són un fracàs, formen part del procés.
La societat relacional situa les relacions entre organitzacions no lucratives, administracions públiques i empreses en el terreny de la corresponsabilitat. I la corresponsabilitat suposa objectius comuns, responsabilitats concretes per a cada part amb la finalitat d’aconseguir aquests objectius i articulació en una forma efectiva d’aquesta col·laboració.
Per a tindre èxit en el control de tabac és necessària la inversió en la informació, sensibilització, prevenció i promoció de la salut.
De tant en tant cal renovar i innovar.
Tabac, conflicte i violència, s’ adapta al triangle de Galtung.
Treball infantil :
El cultiu de tabac no crea tantes ocupacions com la indústria tabaquera afirma, però realment sí que utilitza mà d’obra infantil en molts països productors de tabac, entre els quals s’inclouen l’Argentina, el Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia, Malawi, Zimbàbue i els Estats Units.
Si tens uns 45 anys i encara fumes, ix a comprar una butaca ben còmode, una en que no t’ importe estar assegut 15 hores per dia.
“Endolcint el verí”
La nicotina ingerida és verinosa y és un dels verins més tòxics de tots.
“No importa les vegades que una serp mude la seua pell… continuarà sent una serp”
Cigarrets electrònics, cigarrets mentolats, o la pipa; atractives maneres de fumar igual de perjudicials que no deixen de ser una mateixa cosa.. verí per al nostre cos.
La teua salut no està a la venda.
Les companyies tabaqueres inverteixen tots els dies 23 milions de dòlars per a reclutar fumadors.
Per amor, no fumis.
La indústria del tabac s’aprofita dels països més pobres i impulsa la captació de xiquets i joves per a fumar.
La professió no ha d’estar al servei del tabac, la qual cosa és poc ètic i fins i tot menyspreable.
Fumar 20 cigarrets al dia durant un any, produeix aquesta gran quantitat de quitrà acumulat, causant del càncer de pulmó.
Els drets humans de tot individu sobre el dret a la VIDA, a la LLIBERTAT i a la seguretat de la seua persona, es veuen atemptats amb la comercialització del tabac.
Dues malalties destacades del tabaquisme són la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica i el càncer de pulmó. Més del 80% d’aquestes dues malalties són atribuïdes directament al tabac. La possibilitat de previndre no està lluny de ser un dret humà, ja que és el dret a la vida.
EL CÀNCER DE BUFETA:
El càncer de bufeta i el tabaquisme:
– El tabac augmenta la possibilitat de tindre càncer de 2 a 4 vegades. Del 30% al 50% de les vegades està produït pel tabaquisme.
– Apareix als 20- 30 anys d’història de tabaquisme.
– Deixar de fumar no assegura l’afectació fins que no hagen passat 20-30 anys.
– El tabac negre augmenta la possibilitat de tindre càncer 3 vegades. Sense filtre la possibilitat augmenta fins a 35 vegades.
– Les inhalacions profundes augmenten la possibilitat de 30 a 40 vegades. El pur i la pipa no són de menys risc.
Al final, tot el fem del tabac i els seus components es depositen en la bufeta, dia rere dia i nit rere nit.
Eixir d’ací és una elecció personal.
El tabac és un producte conflictiu que genera tres violències:
Violència directa, estructural i comercial.
Xiquets sense escola, fumadors i malalts. Explotació infantil.
El tabac no és un producte de consum que ens pot produir la felicitat, és un producte injust. Per mes autonomia i llibertat que tinguem, no podem ni devem fer-nos mal a nosaltres mateixos ni als altres.
(fotografia extreta del llibre del Dr. Francesc Abella)
Una retirada a temps és una victòria.
Fa 10 anys, Castelló va organitzar el VII congrés nacional per a la Prevenció del Tabaquisme. Van acudir quasi 800 professionals. Castelló va estar en primera línia.
Estem intentant recuperar activitats modestes, però algunes administracions no volen saber res, no tenen recursos, i pensen que ens ho creiem.
S’acosten les eleccions, ja veurem com parlaran de la salut de la gent!!!!
Carta del President del Comité Organitzador/ VII congrés Nacional/ 2007:
Vull convidar-vos a Castelló, una ciutat que embolica a qui la visita amb el seu envejable clima, amb l’amabilitat de les seues gents i amb la inconfusible aroma de la seua flor del taronger.
Una ciutat fidel a les seues tradicions i a la seua història, però oberta exemplarment a la convivència, a la multiculturalitat i al progrés.
És sens dubte un honor i un important repte, poder organitzar des de la nostra ciutat un esdeveniment com el VII Congrés Nacional per a la prevenció del Tabaquisme.
Un Congrés que, com cada any, ha d’avançar i aportar solucions des de totes les perspectives possibles, sense desviar-se d’allò més científic i evident.
Entre tots hem de buscar noves alternatives en l’abordatge del tabaquisme que aporten una dosi renovada de dinamisme a un procés històric que només acaba de començar, perquè els interessos retractors de la indústria del tabac així ens l’exigeixen.
Us esperem, en un Congrés en el qual tots som necessaris, i en una ciutat que us sorprendrà.
Fins llavors, els meus millors desitjos.
Ahmad Khalaf
President Comité Organitzador.
Molts governs no subvencionen el tractament per a la deshabituació tabaquíca excusant-se en què el fet de fumar és una qüestió d’estil de vida personal i no és una addicció que implica moltes malalties i conseqüències negatives per a la societat.
I la pregunta a aquests governs és si un xiquet o adolescent d’edats compreses entre els deu o dotze anys tenen la suficient maduresa per a triar el seu estil de vida? Que bona excusa!
En un ampli estudi en USA es va trobar que mes del 50% dels afectats eren fumadors o exfumadors.
In a large North American cohort, >50% of patient
s with MS were smokers or ex-smokers [198].
MS patients who smoke are heavier smokers than th
e general population or those with other chronic
diseases [199,200] and they do not
stop smoking after diagnosis [200,201].